Evaluative markers of diminution and augmentation typically express quantity or intensity. Prior evidence suggests that they also convey emotions, although it remains unexplored as to whether this function is mediated by their role in expressing quantification/intensification. Here we investigated the effects of evaluative suffixes on the assessment of word affective properties by asking participants (N = 300) to score valence and arousal features for augmentatives, diminutives and base words with negative, positive or neutral valence. Diminutives and, to a lesser extent, (...) augmentatives were assessed more positively than base forms in negative words and more negatively than bases in positive words. The capacity of diminution to express attenuated emotions is in line with its function in conveying quantity. By contrast, valence effects for augmentatives suggests a role in expressing pejoration and amelioration that is not mediated by quantification. With regard to arousal, negative, neutral and positive augmentatives showed higher scores than base words, which, in addition, were also rated higher than diminutives. These incremental effects suggest that suffixes which convey larger quantity are also associated with increased arousal. Thus, with the exception of valence effects in augmentatives, it seems that evaluative suffixes encode both valence and arousal through quantification. (shrink)

Sound symbolism refers to non-arbitrary associations between word forms and meaning, such as those observed for some properties of sounds and size or shape. Recent evidence suggests that these connections extend to emotional concepts. Here we investigated two types of non-arbitrary relationships. Study 1 examined whether iconicity scores (i.e. resemblance-based mapping between aspects of a word’s form and its meaning) for words can be predicted from ratings in the affective dimensions of valence and arousal and/or the discrete emotions of happiness, (...) anger, fear, disgust and sadness. Words denoting negative concepts were more likely to have more iconic word forms. Study 2 explored whether statistical regularities in single phonemes (i.e. systematicity) predicted ratings in affective dimensions and/or discrete emotions. Voiceless (/p/, /t/) and voiced plosives (/b/, /d/, /g/) were related to high arousing words, whereas high arousing negative words tended to include fricatives (/s/, /z/). Hissing consonants were also more likely to occur in words denoting all negative discrete emotions. Additionally, words conveying certain discrete emotions included specific phonemes. Overall, our data suggest that emotional features might explain variations in iconicity and provide new insight about phonemic patterns showing sound symbolic associations with the affective properties of words. (shrink)

La meva intenció en les pàgines següents és analitzar la teoria del llenguatge que es troba en el Cràtil de Plató. D'una banda, s'analitza la concepció del significat de les paraules quePlató sembla defensar en aquest diàleg; de l'altra, s'ocupa del problema dels orígens delllenguatge. Aquestes qüestions s'estudien en relació amb la perspectiva ontològica i epistemològicade Plató: essencialisme, teoria de la reminiscència i les tesis dels sofistes sobre laimpossibilitat de parlar amb falsedat. La conclusió és que en el Cràtil podem (...) trobar ja la preparació de la teoria del llenguatge que Plató necessitarà per a la seva ulterior teoria de les idees. (shrink)

La meva intenció en les pàgines següents és analitzar la teoria del llenguatge que es troba en el Cràtil de Plató. D'una banda, s'analitza la concepció del significat de les paraules quePlató sembla defensar en aquest diàleg; de l'altra, s'ocupa del problema dels orígens delllenguatge. Aquestes qüestions s'estudien en relació amb la perspectiva ontològica i epistemològicade Plató: essencialisme, teoria de la reminiscència i les tesis dels sofistes sobre laimpossibilitat de parlar amb falsedat. La conclusió és que en el Cràtil podem (...) trobar ja la preparació de la teoria del llenguatge que Plató necessitarà per a la seva ulterior teoria de les idees. (shrink)

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la industrialització (...) i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v27-fermandois.

Este es un libro sobre la libertad y sobre la verdad. Y ahora ya podéis reír. Pero no os protejáis en la risa sarcástica, permitíos una risa impertinente. La libertad y la verdad son dos formas de impertinencia necesaria, cuando hemos comprendido que no somos realmente libres ni escaparemos nunca del error ni del engaño. De esto hablan estos textos, y lo hacen de la mano de diversos autores y personajes que han hecho de su impertinencia una forma de pensamiento. (...) Georg Büchner nos presenta a Danton y a Robespierre conversando ante la guillotina. Diderot y Sophie Volland escriben su amor en una eternidad sin Cielo. Joaquim Jordà filma a sus amigos mientras colectivizan la fábrica Numax y Teresa de Ávila corta cebollas en la cocina mientras charla con su inquisidor... El 'Torete' de Perros callejeros, Christa Leem, Ixiar Rozas o Santiago López Petit desafían la noche. Se añaden a ellos Albert Camus, conjurando la mentira, y los muertos de las comedias de Eduardo de Filippo, porque todo está lleno de muertos. Entre ellos y muchos más que recorren estas páginas, destaca la voz de mi abuela, Concepció Rubiés i Trias, quien vuelve directamente a nosotros a través de las cartas que escribió cuando tenía dieciocho años y se marchó al exilio. Todas estas voces organizan una cacofonía que es, para mí, una fiesta de la inteligencia, en un tiempo en el que se ha hecho muy difícil sentir la alegría de pensar. Las malas compañías no se escogen, pero se puede decidir seguirlas o no. A mí, siempre me han llevado por buen camino. (shrink)

Che gli esseri umani esperiscano e rappresentino il mondo come un dominio ricco di confini è piuttosto ovvio. Tuttavia, Achille Varzi ha sottolineato a più riprese nelle sue opere che, dal punto di vista metafisico, è interessante chiedersi se i confini siano tutti dello stesso tipo. Tale domanda ci permette, infatti, di affrontare con un registro intuitivo una serie di questioni classiche circa la natura del mondo. In queste poche pagine vorrei considerare il tema dei confini da un’angolatura specifica, quella (...) della macelleria. Dapprima introduco una triplice distinzione tra tipologie di confini (§1). Questa risulta utile per inquadrare il successivo esempio tratto dalla pratica della macelleria kosher (§2), che suggerisce una quarta tipologia di confine, dalla quale traggo spunto per alcune considerazioni circa la relazione tra confini, convenzioni e realtà (§3). (shrink)

“En aquestes conferències he tractat de ressaltar que, si tenim una explicació ferma i precisa de com pensem el món —i sobre el que hi percebem, hi sentim i hi creiem—, podem veure que l’única cosa que faria atractiu el ‘subjectivisme’ és la defensa d’una concepció molt restringida del contingut de les experiències i els sentiments que tenim al nostre abast. Amb la bellesa i la causalitat trobàrem que ni tan sols podíem identificar els sentiments o les experiències en qüesti. (...) sense tenir ja prèviament la idea de bellesa o de causalitat que apliquem al món en aquests mateixos judicis. Semblava que el ‘subjectivisme’ prometia més en el cas dels colors i dels valors. Però allò que creiem sobre els colors dels objectes del món semblava massa estretament implicat en la nostra comprensió de les percepcions de color perquè poguem considerar que aquestes percepcions són res més que sensacions de determinats tipus. I el fet de prendre certes consideracions com a raons per a actuar de determinada manera també semblava estar massa estretament implicat en què volem i com decidim actuar perquè puguem entendre les voluntats i els desitjos que tenim com a meres sensacions o sentiments que, en alguna mesura, ens menen a l’acció”. B. S. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-flichman.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-dufourcq.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v61-fidora.

In quanto segue si d× in poche pagine un'idea del paradigma classico della logica assiomatica; Ë un richiamo alla terminologia e ai simboli che si useranno in seguito. I due successivi capitoli presentano i problemi ce hanno segnato la nascita del paradigma classico e un confronto con il paradigma tradizionale della logica aristotelica.

È possibile esporre e comprendere l’etica ebraica ‘stando su un piede solo’ ossia in poche e semplici formule? Non è piuttosto il giudaismo un cammino lungo e complesso, e dunque anzitutto halakhà, un insieme di norme tese a santificare la vita quotidiana e a rafforzare un’identità di popolo? Quali sono i nessi tra la sfera etica, di sua natura universale, e la sfera delle pratiche simbolico-rituali, che caratterizzano e rendono particolare lo stile di vita ebraico? Cosa dice poi il pensiero (...) rabbinico in merito all’etica del lavoro, o sulle attuali urgenze ecologiche, sull’esercizio del potere, sulla difesa dei diritti umani? In queste pagine la delicata questione del rapporto tra etica e halakhà viene indagata alla luce degli antichi dibattiti rabbinici fino alle discussioni contemporanee passando naturalmente attraverso la grande lezione etica di Maimonide. Uno studio affascinante e impegnativo, guidato dalla stella polare della giustizia, secondo il dettame della Torà: “La giustizia, la giustizia seguirai” (Deuteronomio 16,20). (shrink)

Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, i (...) si el món no té sentit, caldrà forjar-lo amb les pròpies mans, caldrà projectar una idea per la qual valgui la pena viure i morir (Kierkegaard). Tres iniciatives, tres expectatives, que es configuren sota l'escola de l'absurd i la mort de Déu (Nietzsche). Davant d'aquesta concepció del món marcada pel desencís i l'angoixa hi ha la metafísica de la plenitud de l'ésser (sant Tomàs d'Aquino), que descriu l'univers com un dinamisme perfectiu que té una direccionalitat pròpia, una causa primera i un fi darrer. La lògica del sentit versus la lògica de la buidor. (shrink)

Eminente studioso del Rinascimento, Eugenio Garin non fu storico di carattere erudito o di vocazione strettamente filologica; al contrario interrogò i grandi autori rinascimentali muovendo da problemi teorici assai precisi. Il saggio si propone di individuare differenti periodi nella produzione scientifica di Eugenio Garin portando soprattutto alla luce i saggi degli anni '30 e degli anni '40, sorprendenti per le connotazioni di carattere spiccatamente religioso da cui sono percorsi: tanto più sorprendenti se si pensa all'immagine di Garin quale autorevolissimo esponente (...) della "cultura laica" del nostro paese impostasi negli anni '50 e durata, con poche variazioni, fino alla sua morte. L'opera consente di mettere a fuoco l'itinerario intellettuale di un personaggio come Garin; contribuisce a mostrare la complessità delle ricerche rinascimentali nella seconda metà del secolo scorso e getta luce su un capitolo essenziale della storia degli intellettuali italiani del XX secolo. (shrink)

In questo lavoro si esplora la possibilità che l’inserzione dello sfruttamento umano all’interno del processo lavorativo e la conseguente apparizione sociale dell’uomo-merce abbiano lasciato tracce nell’opera di Dante. Si rintracciano così in una selezione di passi i problemi che questo processo impone alla nascente concezione dell’identità individuale e all’assunzione in una cornice ideologica ancora sacralizzata della distinzione fra ambito pubblico e ambito privato, che caratterizzerà il capitalismo fino a poche decadi fa.

Timothy Williamson defensa que la filosofia és una ciència teòrica que s’ocupa d’investigar sobre la realitat, d’obtenir coneixement, i que ho fa construint teories, confrontant-les amb l’evidència, d’una manera sistemàtica, disciplinada i socialment organitzada, com les altres ciències. En aquest article es compara aquesta posició, d’una banda, amb la que considera que la filosofia és una reflexió de segon ordre sobre la ciència, la moral, la política, l’art…; i, de l’altra, amb la concepció de la filosofia com a guia de (...) la vida, com a recerca de la saviesa pràctica. (shrink)

Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, i (...) si el món no té sentit, caldrà forjar-lo amb les pròpies mans, caldrà projectar una idea per la qual valgui la pena viure i morir (Kierkegaard). Tres iniciatives, tres expectatives, que es configuren sota l'escola de l'absurd i la mort de Déu (Nietzsche). Davant d'aquesta concepció del món marcada pel desencís i l'angoixa hi ha la metafísica de la plenitud de l'ésser (sant Tomàs d'Aquino), que descriu l'univers com un dinamisme perfectiu que té una direccionalitat pròpia, una causa primera i un fi darrer. La lògica del sentit versus la lògica de la buidor. (shrink)

La idea de la Fenomenología del espíritu está íntimamente ligada a la idea de sistema. Pero la concepción de esta última hace parte del itinerario filosófico de Hegel y por eso no resulta nada fácil comprender el nexo entre ellas. Se piensa a modo de ejemplo que La Fenomenología es una introducción al sistema o su primera parte. El presente artículo intenta interpretarla como una introducción, más no en el sentido de un ensayo preliminar y externo al sistema, sino del (...) presupuesto para su constitución. Esta búsqueda supone acceder a la idea de La Fenomenología desde su estructura y despliegue internos. Ella se descubre así en el fenómeno de la desgracia. Si bien Hegel la atribuye inicialmente a la autoconciencia como el final de su historia, en ella no termina ni se origina dicho fenómeno. Su origen se encuentra en la absoluta reconciliación del espíritu. La desgraciada reconciliación del espíritu absoluto determina la intención de La Fenomenología y constituye la condición que hace posible pensar el sistema. (shrink)

La riflessione sulla cosmologia è uno degli aspetti meno noti del pensiero di Agazzi. Tuttavia, benché ne abbia scritto solo in poche occasioni e alcune considerazioni siano state superate dai grandi progressi scientifici nel frattempo intercorsi, altre sue intuizioni appaiono tuttora sorprendentemente attuali e feconde, forse ancor di più di quando furono formulate, come cercherò di mostrare in questo articolo. Su questa base tenterò inoltre di proporre una definizione precisa dell'oggetto proprio della cosmologia scientifica e di chiarire i suoi corretti (...) rapporti con la filosofia della natura e la metafisica. (shrink)

Los análisis sobre la filosofía política hobbesiana suelen girar alrededor del estudio del miedo y de cómo este es el factor fundamental para explicar el surgimiento de la soberanía. Este artículo tiene como objetivo ir más allá del concepto de temor como base articuladora de la política y centrar el análisis en un terreno fundamental sin el cual no se explica el Leviatán: la alteridad entendida como enemistad. Un análisis de la específica otredad que pone en juego Hobbes a través (...) de su perspectiva mecanicista permitirá entender los diferentes matices que esta visión incorpora, así como las consecuencias que derivan de una filosofía política basada en una concepción negativa de la compañía. El texto explorará las líneas de articulación del concepto de enemistad hobbesiana tanto desde el punto de vista del interior del Estado como desde una perspectiva interestatal. (shrink)

E l auto r pa r t e de l reconocimient o d e qu e lo s parámetro s e n lo s qu e s e inscribía n las institucione s d e l a democraci a representat iva ha n cambiad o sustancialmente . E n es e nu evo cont e xt o sitú a e l debat e sobr e lo s posi b le s dé f icit s d e l a democraci a (...) representat iva y espe- cí f icament e e l crecient e desapoderamient o d e l a capacida d popula r d e influi r y condicionar la s decisiones , qu e hac e perde r l e gitimida d a un a democraci a qu e sól o mantien e abie r tas la s pue r ta s d e lo s rito s fo r male s e institucionales . E n s e gund o luga r , e l a r tícul o s e centra e n lo s efecto s qu e tien e l a generalizació n d e inte r ne t e n es e escenario . E l auto r constata cóm o la s estrat e gia s d e us o d e la s TI C hast a ahor a desa r rollada s e n e l espaci o polític o se ha n centrad o e n l a mejor a d e l a capacida d d e prestació n d e se r vicio s o e n l a ampliació n de l a capacida d d e elecció n d e lo s consumidores-ciudadanos , per o n o e xist e un a v olunta d d e ir má s all á d e un a concepció n d e l a democraci a qu e s e centr a e n la s r e gla s procedimentales y e n un a visió n mu y estrict a de l principi o d e representación . F rent e a esta s estrat e gias, e l a r tícul o aborda , po r u n lado , la s relacione s entr e Inte r net , m o vimiento s sociale s y las nu ev a s fo r ma s d e hace r polític a (centrándos e e n l a e xperienci a de l 15M ) y , po r otr o lado , la posibilida d d e repensa r d e nu evo e l viej o tem a d e l a democraci a direct a y l a pa r ticipación ciudadan a qu e l a e xtensió n y generalizació n d e Inte r ne t pe r miten . E n amba s estrat e gia s late l a preocupació n po r l a calida d d e l a pa r ticipació n y l a capacida d d e implicació n d e l a gente e n lo s asunto s colect iv o s tant o a n i v e l polític o com o ví a necesari a n o sól o par a defender su s intereses , sin o com o fo r m a d e entende r l a democracia , un a democraci a relaciona l y pa r ticipat iv a. (shrink)

El concepto de segunda naturaleza promete proporcionar una explicación de cómo la naturaleza y la razón se pueden reconciliar. Pero dicho concepto está cargado de ambigüedad: se entiende como aquello que une todas las actividades cognitivas y se concibe como un tipo de naturaleza que puede ser modificada por actividades cognitivas. Se intenta investigar esta ambigüedad distinguiendo una concepción kantiana de otra hegeliana. Se sostiene que la idea de una transformación de un ser de prim- era naturaleza en un ser (...) de segunda naturaleza, que se encuentra en el corazón de la concepción kantiana, es errónea. (shrink)